Recreació artística d'una esfera de Dyson construïda al voltant d'una estrella que va donar
naixement a una civilització tecnològica amb fam d'energia. Crèdit: Paul Duffield
Se sap que el telescopi espacial James Webb, abreujat com a JWST, serà capaç de detectar certes signatures químiques a l'atmosfera d'uns quants exoplanetes que podrien ser biosignatures, però probablement seran ambigües durant les properes dècades. No passaria el mateix amb tecnosignatures com les esferes de Dyson. El JWST ja en podria veure algunes?.
El telescopi espacial James-Webb ja ha detectat esferes Dyson extraterrestres! La remor
dels passadissos informen d'observacions recents molt intrigants de l'observatori espacial.
JWST podria haver trobat esferes de Dyson: tecnologia desenvolupada per una civilització
avançada per aprofitar l'energia de la seva estrella.
Els rumors sobre el possible descobriment d'una civilització extraterrestre tipus III a l'escala Kardashev a través de les seves esferes Dyson eren, per descomptat, una broma d'Abril (NdT. Els angloamericans celebren el que seria nostre dia dels innocents, l'1 d'abril (l'April Fools Day). Segons el coneixement de l'autor de l'article, no hi ha cap treball conjunt de Carl Sagan i Iossif Chklovski sobre la tecnosignatura a l'infraroig d'aquesta civilització. Però potser n'hi ha.
El que és segur és que la investigació per detectar esferes de Dyson s'ha fet, encara s'està fent i ho serà. Podem citar sobre aquest tema fa molt poc un grup d'astrofísics suecs liderats per Erik Zackrisson de la Universitat d'Uppsala i que van posar en marxa el projecte Hephaistos.
De fet, Zackrisson i els seus col·legues han estudiat la qüestió de detectar esferes de Dyson d'una civilització de tipus II i III amb el telescopi James Webb.
Fins i tot hi van treballar concretament, amb les dades en el visible de la missió Gaia de l'ESA, combinades amb les dades en infraroig mitjà del programa AllWISE que es basa en els treballs de la missió Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE). Això va donar lloc a una publicació al famós diari MNRAS de lliure accés a arXiv.
Carl Sagan i Iossif Chklovski són, efectivament, d'origen ucraïnès i el contingut del vídeo de l'astrònom Kirill Maslennikov és força rellevant per conèixer aquest gran nom de la radioastronomia del segle XX que va ser Iossif Chklovski així com tots els altres vídeos de Kirill Maslennikov que fant justícia als astrònoms de l'època soviètica a Orient, poc coneguts a Occident pel gran públic a causa de la Guerra Freda.
Els ajustos dels instruments del telescopi espacial James Webb encara estan en curs i hauríem d'esperar a l'estiu abans que comenci realment el treball de recerca científica real. Tanmateix, hem vist que la primera imatge publicada per la NASA, que mostra una estrella i galàxies de fons un cop fet el primer ajust del conjunt de miralls hexagonals, ja era espectacular des del punt de vista de la resolució.
Ràpidament estem convençuts d'això comparant aquesta imatge amb la de la mateixa estrella i regió de la volta celeste observada pel difunt telescopi Spitzer al qual devem molts descobriments en el camp de l'infraroig.
la dreta, la obtinguda pel telescopi espacial James-Webb. Crèdit: NASA, Futura
Això no és sorprenent ja que el JWST té una superfície de recollida set vegades més gran que el Hubble i s'esperava que tingués una sensibilitat 100 vegades més gran que les aconseguides pels telescopis espacials anteriors dedicats a observacions en l'infraroig (longituds d'ona d'1 a 27 micres) com ara Iras, ISO i Spitzer.
Per tant, no ens sorprendran els rumors que circulen informant d'observacions ja intrigants i potencialment revolucionàries que començarien a emergir del tractament d'altres objectius observats per fer possible que els instruments del JWST siguin operatius, per exemple MIRI (Mid-InfraRed Instrument ), una producció d'un consorci europeu sota l'ègida de l'ESA que operarà a l'infraroig mitjà (o tèrmic, és a dir, a la finestra espectral de 5 - 28 micres) a la qual han contribuït el CEA i el Cnes.
Les observacions en qüestió tindrien una interpretació inquietant si ens recolzem en càlculs i idees proposades a finals dels anys 60 per dos astrònoms d'origen ucraïnès i la reputació dels quals està ben consolidada per a un d'ells, ja que és Carl Sagan, el gran exobiòleg pioner del programa SETI. De fet, el pare de Carl Sagan era de l'oblast de Khmelnytskyi, a l'actual Ucraïna occidental.
Iossif Chklovski, el Carl Sagan soviètic
L'altre astrònom és, com molts investigadors brillants de l'època soviètica, certament desconegut per al gran públic europeu i, tanmateix, és el Sagan soviètic pel que fa al programa SETI. Es tracta d'Iossif Chklovski nascut l'1 de juliol de 1916 a Hloukhiv, a l'oblast de Sumy a Ucraïna, i va morir el 3 de març de 1985.
Tal com explica l'astrònom Kirill Maslennikov al vídeo següent, Chklovski es va fer un nom en ser el primer a interpretar correctament l'origen de la radiació de la nebulosa del cranc, és a dir, una emissió de sincrotró produïda per electrons ultrarelativistes que es mouen al llarg de les línies del camp magnètic del seu púlsar central. Però, com es pot veure en el mateix vídeo, les seves aportacions i idees van molt més enllà, ja sigui amb la famosa línia de 21 cm o amb el model unificat dels nuclis actius de les galàxies.
Podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del video. Un dels vídeos populars molt interessants de l'astrònom Kirill Maslennikov, estacionat al famós observatori astronòmic de Pulkovo situat al sud de Sant Petersburg. Tracta de les contribucions d'Iossif Chklovski. Crèdit: Qwerty
Iossif Chklovski va ser un radioastrònom igual que Frank Drake, el creador de la seva famosa equació, i el seu col·lega i col·laborador Nikolai Kardachev, també molt implicat en l'equivalent del programa SETI a la Rússia soviètica i a qui devem la famosa classificació de civilitzacions de termes de consum d'energia.
Chklovski i Sagan també es coneixien molt bé, ja que el 1966 van coescriure una obra traduïda a l'anglès sota el títol “La vida intel·ligent a l'univers” que es pot considerar la primera exposició seriosa del tema. Això els va portar, en particular, a mirar més de prop una possible tecnosignatura d'una civilització extraterrestre avançada que havia aconseguit amb múltiples esferes de Dyson "tipus III" a l'escala de Kardachev, és a dir, disposar de tota la potència emesa per la galàxia en la qual es troba situat.
Galàxies plenes d'esferes de Dyson?
Tornem al que ja s'ha escrit sobre el concepte d'esfera de Dyson. Ho devem al famós físic, difunt, que l'any 1960, havia enviat una carta publicada a la revista Science. Influenciat pel llibre de ciència ficció Star Maker d'Olaf Stapledon, Freeman Dyson es va proposar provar si les idees del llibre de Stapledon eren creïbles des del punt de vista de la física, independentment dels problemes descoratjadors que van trobar les tecnologies per fer-les realitat.
En extrapolar la corba de creixement del consum d'energia i matèria de la humanitat, inevitablement, arribem a la conclusió que acabarem necessitant tota l'energia alliberada pel Sol cada any. Dyson va calcular aleshores que utilitzant una massa de matèria equivalent a la de Júpiter, és possible envoltar el nostre Sol amb una closca semisòlid, de dos a tres metres de gruix, capaç d'atrapar la radiació de la nostra estrella. Això és el que faria una civilització de tipus II amb la seva estrella, a la famosa escala de Kardatxov.
Clic per engrandir. Il·lustració d'una esfera de Dyson que es construeix al voltant d'una
estrella. Crèdit: capnhack.com
No obstant això, segons les lleis de la termodinàmica, fins i tot utilitzant una gran part de l'energia així disponible, la closca s'escalfarà i reemetrà a l'infraroig com un cos negre d'excel·lent qualitat. L'espectre d'una estrella s'aproxima al d'un cos negre, però una observació una mica detallada mostra ràpidament que, de fet, està tallat per una sèrie de línies d' absorció o fins i tot, de vegades, per bandes. Aquest no seria el cas de l'objecte estudiat per Dyson.
El mètode que va proposar per descobrir civilitzacions extraterrestres és, doncs, anar a la recerca d'objectes freds que irradien en l'infraroig com un cos negre gairebé perfecte i la mida dels quals seria de l'ordre d'unes poques unitats astronòmiques.
El concepte va fer fortuna amb el nom de "Dyson sphere" i va ser popularitzat notablement per Carl Sagan en les seves obres, per exemple Cosmos.
Sagan i Chklovski van estendre la idea de la tecnosignatura proposada per Dyson en el cas d'una civilització de tipus III i és aquesta signatura que el JWST començaria a veure a nivell d'almenys una galàxia a l'infraroig.
Cal precaució, perquè com hem explicat, l'ajust del telescopi no està acabat i podria tractar-se d'un artefacte d'un dels instruments mal calibrats.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari