Un nou tipus de neurona descoberta al cervell humà

Clic per engrandir. Els investigadors no estan segurs de si aquestes neurones son específiques
dels humans, però no les han trobat en rosegadors. Crèdit: Siarfhei, Fotolia.

Investigadors nord-americans i hongaresos descriuen un nou tipus de cèl·lules descobertes al cervell humà. Aquestes neurones inhibidores de l'escorça no s'han descrit mai en ratolins o altres animals de laboratori.

Què fa que el cervell humà sigui tan especial en comparació amb el d'un animal? La seva organització, les seves cèl·lules? En un estudi publicat a Nature Neuroscience, investigadors de l'Institut Allen de Seattle i de la Universitat de Szeged a Hongria aporten part de la resposta: han trobat en el cervell humà un nou tipus de cèl·lula mai vist abans en models animals.

Els científics les han sobrenomenat "neurones de rosa mosqueta" per la seva morfologia que recorda a una rosa que ha perdut els seus pètals. Es tracta de neurones inhibidores que utilitzen Gaba com a neurotransmissor i frenen l'activitat d'altres neurones. Els investigadors no estan segurs de si aquestes cèl·lules són específiques de l'espècie humana, tot i que no les han trobat en cervells de rosegadors.

Clic per engrandir. Reconstrucció del nou tipus de neurona identificat, amb una forma que recorda
a un brot. Crèdit: Boldog,  et al.; Nature Neurocience 2018. 

Neurones inhibidores de l'escorça humana

Per al seu treball, els investigadors van disseccionar el cervell d'homes morts d'uns cinquanta anys, que havien donat els seus cossos a la ciència. Van fer seccions de la part superficial del cervell : l'escorça. A Hongria, els científics van estudiar la forma i el funcionament elèctric de les cèl·lules, i als Estats Units l'expressió gènica. Els investigadors nord-americans han destacat una signatura genètica particular en aquestes cèl·lules, mai observada a les neurones dels rosegadors. Investigadors hongaresos han demostrat que aquestes neurones fan sinapsis amb neurones piramidals: per tant, són interneurones.

Els científics volen continuar estudiant aquestes cèl·lules per saber si tenen un paper en determinades patologies neurològiques. A més, l'absència, en els ratolins, de neurones típicament humanes planteja la qüestió de la fiabilitat d'aquests models animals per a l'estudi de malalties com l'Alzheimer.

Ho he vist aquí.