Un misteriós senyal de ràdio ens arriba des de la galàxia NGC 2082

Clic per engrandir. Quina és aquesta misteriós font de ràdio brillant i compacta que ens arriba des de la galàxia NGC 2082 i l'origen de la qual segueix sent desconegut?. Crèdit: ESA/Hubble. NASA

El primer senyal de ràdio d'un exoplaneta. Investigadors de la Universitat de Cornell (EUA) han gravat el que sembla un senyal de ràdio d'un exoplaneta situat a uns 50 anys llum de la nostra Terra, Tau del Bover Ab. La signatura, ens diuen, del seu camp magnètic. La promesa de disposar ara d'una nova eina per estudiar els planetes situats fora del nostre sistema solar. Crèdit: Ryan MacDonald, Institut Carl Sagan, Universitat de Cornell. 

Durant les observacions d'una galàxia espiral coneguda com NGC 2082, els astrònoms han descobert una font de ràdio misteriosa, brillant i compacta. El seu origen segueix sent, fins avui, desconegut.

Des del centre de la galàxia NGC 2082, una galàxia espiral situada a uns 60 milions d'anys llum de distància a la constel·lació de l'Orada, arriba un fort senyal de ràdio d'origen desconegut. Revelat pels astrònoms durant les campanyes d'observació realitzades el 2019 i el 2021 per diversos telescopis, respon al bonic nom de J054149.24-641813.7.

En un estudi publicat a arXiv, els seus descobridors van fer diverses suposicions sobre la seva procedència, inclosa la comparació amb altres senyals de ràdio identificades. Recordaria en particular, pel seu índex espectral i la seva alta lluminositat, les "ràfegues ràpides de ràdio", sovint escurçades per l'acrònim FRB de  "Fast Radio Burst". Aquests  misteriosos flaixos són capaços d'alliberar en poques mil·lèsimes de segon, tanta energia com el Sol en un dia, però el seu origen segueix sense identificar-se fins avui.

Clic per engrandir. Aquí, la imatge presa pel telescopi espacial Hubble l'any 1997, superposada amb contorns establerts per l'ASKAP sigles d'Australian Square Kilometer Array Pathfinder (Pathfinder de Matriu de Kilómetres Cuadrats Australià) i l'Australian Telescope Compact Array. La imatge inferior esquerra mostra un zoom a la font de ràdio, que es troba a només 20 segons d'arc del centre de la galàxia NGC 2082. Crèdit: Balzan et  al. , 2022

Un quàsar o una ràdio galàxia

Malauradament, segons els investigadors, J054149.24-641813.7 no arriba a un nivell de brillantor suficient per considerar-se un esclat ràpid. Aleshores, pocs candidats queden a la cursa: entre ells hi ha quàsars, púlsars i certes nebuloses o ràdio galàxies. Però fins ara s'han descartat gairebé totes les hipòtesis. Massa brillant per correspondre a un romanent de supernova però no prou brillant com per ser una font de ràdio persistent amb un progenitor FRB incrustat, aquesta font misteriosa té un índex espectral pla, és a dir, una font que seria d'origen tèrmic.

Aquest índex espectral també elimina una altra possibilitat: el púlsar, un senyal periòdic procedent d'una estrella de neutrons que gira molt ràpidament sobre si mateixa. Només queden dues possibilitats: quàsar i ràdio galàxia. Els quàsars corresponen a nuclis actius de galàxies molt brillants, que contenen al seu centre un forat negre supermassiu, tal com la Via Làctia s'aixopluga en el seu centre Sagitari A*.

Pel que fa a les radiogalàxies, com el seu nom indica, es tracta de galàxies l'energia emesa de les quals prové de les ones de ràdio degudes a la radiació de sincrotró. Però, tant si la font és una com l'altra, “podem esperar veure una certa absorció de Hi; tanmateix, actualment no hi ha dades d'alta resolució per a NGC 2082", conclouen els investigadors. El misteri encara persisteix.

Ho he vist aquí.