Hubble veu una acolorida desaparició d'una estrella semblant al Sol

Clic a la imatge per engrandir. La nebulosa planetària NGC 2440. Una nebulosa en forma de corbatí de colors roses contra la negror de l'espai. El centre brilla en tons més clars, incloent-hi detalls en blau. Els circells de gas i pols brillen en tons daurats i s'expandeixen creant una forma única. Crèdit: NASA, ESA, i K. Noll (STScI), Agraiments: The Hubble Heritage Team (STScI/AURA).

Aquesta imatge, presa pel telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA, mostra el colorit “últim hurra” d'una estrella com el nostre Sol. L'estrella està acabant la seva vida desprenent-se de les capes exteriors de gas, que van formar un capoll al voltant del nucli restant de l'estrella. La llum ultraviolada de l'estrella moribunda fa que el material brilli. L'estrella cremada, anomenada nana blanca, és el punt blanc del centre. El nostre Sol acabarà cremant-se i cobrint-se de runes estel·lars, però no abans de 5.000 milions d'anys.

La nostra Via Làctia està plena d'aquestes relíquies estel·lars, anomenades nebuloses planetàries. Aquests objectes no tenen res a veure amb planetes. Els astrònoms dels segles XVIII i XIX els van donar aquest nom perquè a través de petits telescopis s'assemblaven als discos dels llunyans planetes Urà i Neptú. La nebulosa planetària d'aquesta imatge es diu NGC 2440. La nana blanca del centre de NGC 2440 és una de les més calentes que es coneixen, amb una temperatura superficial de més de 200.000 graus Celsius. L'estructura caòtica de la nebulosa suggereix que l'estrella es va desprendre de la massa de manera episòdica. Durant cada esclat, l'estrella va expulsar material en una direcció diferent. Això es pot observar en els dos lòbuls en forma de corbata de llacet. La nebulosa també és rica en núvols de pols, alguns dels quals formen llargues vetes fosques que s'allunyen de l'estrella. NGC 2440 es troba a uns 4.000 anys llum de la Terra, en direcció a la constel·lació de la Popa.

El material expulsat per l'estrella brilla amb diferents colors en funció de la composició, la densitat i la proximitat a l'estrella central calenta. El blau mostra l'heli; el blau, el verd, l'oxigen, i el vermell, el nitrogen i l'hidrogen.

Ho he vist aquí.