El ròver Perseverance de la NASA ha capturat un dimoniet de pols en una selfie, gairebé com una involuntària photobombing, ben visible al fons, a prop del lloc de perforació de Bell Island a Mart. La NASA/JPL-Caltech/MSSS ho va informar el 21 de maig de 2025.
A Mercuri: Probabilitat de pluges matinals de micrometeorits i "tornats" magnètics
Què tal una pluja de micrometeorits per començar el dia? Mercuri, el planeta més proper al Sol, és abrasador, amb temperatures diürnes de més de més de 430 graus Celsius. A més, la seva gravetat és feble -només un 38% de la de la Terra-, per la qual cosa resulta difícil mantenir una atmosfera.
La seva atmosfera a penes existent fa que Mercuri no tingui tempestes espectaculars, però sí una mena d'estrany patró "meteorològic": és bombardejat amb micrometeoroides, o diminutes partícules de pols, normalment al matí.
També té "tornats" magnètics, feixos recargolats de camps magnètics que connecten el camp magnètic del planeta amb l'espai. La nau espacial Messenger de la NASA va trobar els tornados magnètics durant el segon sobrevol el 6 d'octubre del 2008.
Naixement de l'univers i del sistema solar, problemes actuals i principals descobriments recents.
L'astronomia no és una ciència exacta i encara queden moltes preguntes sense resposta. Per exemple, què va provocar el Big Bang, o fins i tot allò que hi ha darrere dels límits de l'univers? Ningú ho sap. Potser mai ho sabrem.
Clic per engrandir. Nebulosa d'Orió. Crèdit: Steve Black, domini públic.
Clic per engrandir. El sistema solar. Crèdit: Domini públic
Aquesta fitxa ofereix una primera aproximació a l'astronomia, abordant els diferents planetes del Sistema Solar, els descobriments al llarg dels anys, així com les teories sobre la fi de l'univers.
Des del naixement de l'Univers fins al Sistema Solar
Com es va formar el sistema solar? Com es classifiquen els seus planetes? Per què Plutó va plantejar un problema en la seva definició? Respostes a preguntes clau sobre l'Univers i el Sistema Solar.
Clic per engrandir. Cronologia de la història de l'Univers. Crèdit: National Science Foundation, Wikimedia commons, CC 3.0
La qüestió de l'origen de l'univers
Molta gent es pregunta sobre l'origen de l'Univers. Com va néixer? Fins a dia d'avui els astrònoms encara no ho saben, però especulen. Alguns diuen que l'Univers no va tenir principi i sempre va existir. Difícil de concebre. Altres diuen que va tenir un principi i que tindrà un final. Ja és més probable.
El 1927, el belga Georges Lemaitre va plantejar la teoria del Big Bang. Aquesta última hauria estat una explosió gegantina materialitzant el moment 0 de l'univers. A partir d'aquell moment va començar a expandir-se com una taca d'oli. Encara avui l'univers s'està expandint. La prova va ser presentada l'any 1929 per l'astrònom nord-americà Edwin Hubble. Els científics intenten retrocedir en el temps fins al moment del Big Bang. Com? Has de saber que la llum es mou a 300.000 quilòmetres per segon.
Alguns estrelles estan tan lluny de nosaltres que la seva llum triga centenars o fins i tot milers de milions d'anys a arribar-nos. Per tant, és possible percebre estrelles que de fet ja no existeixen! A través de diverses observacions, hem aconseguit remuntar unes hores després del naixement de l'Univers. La qual cosa semblaria confirmar la teoria de Georges Lemaître.
La primera: extensió cap a l'infinit. La segona: un dia aturarà la seva extensió per arrossegar-se sobre si mateixa. Els estudiosos anomenen això el "Big Crunch". Això podria provocar una nova explosió. Alguns fins i tot van proposar la hipòtesi d'un etern reinici. Big Bang, extensió, retracció, Big Crunch, segon Big Bang... Potser estem en una de les seves moltes fases d'extensió!
El sistema solar
A tot arreu i en qualsevol punt de l'Univers observable, hi ha matèria i gas. Però en determinats llocs, aquesta matèria es concentra per formar nebuloses. El nostre sistema solar va néixer fa 4.500 milions d'anys d'una nebulosa primitiva. Sota l'efecte d'una reacció, probablement per l'explosió d'una supernova, es va col·lapsar sobre si mateixa formant un disc que girava cada cop més ràpid. Al cor del disc, la pressió i la temperatura són tan importants que va començar a brillar, el Sol va néixer. Durant la seva formació, el Sol no va utilitzar tot el material inicial: la resta va formar un disc al seu voltant. A poc a poc, aquest material restant va xocar per formar-se en petits planetes que a poc a poc va anar creixent fins a formar els planetes del Sistema Solar que avui coneixem.
El Sistema Solar està format per vuit planetes que es divideixen en dos grups:
Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Són planetes densos, de mida mitjana, amb una estructura rocosa químicament diferenciada, que han completat el seu procés de formació.
Clic per engrandir. Comparació entre Mart i la Terra, dos planetes tel·lúrics. Crèdit: DR
Els planetes gasosos
Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Segons els astrònoms, aquests planetes no han acabat el seu procés de formació i podrien convertir-se en planetes tel·lúrics.
Entre Mart i Júpiter, com per marcar el límit entre els planetes tel·lúrics i gasosos, hi ha el cinturó d'asteroides. Es tracta de còdols més o menys grans que giren al voltant del Sol. La majoria de cometes provenen d'aquest cinturó. Però quin és el seu origen? Els astrònoms tenen dues versions: alguns diuen que aquest cinturó d'asteroides és les restes de la formació del Sistema Solar. Aquests blocs de pedra haurien d'haver donat a llum un planeta. Però la presència del "monstre" Júpiter (el planeta més gran del Sistema Solar) i la seva forta gravetat hauria impedit la seva formació. Altres diuen que s'hauria format un planeta i sempre per la forta atracció de Júpiter hauria esclatat a trossos.
Clic per engrandir. Els planetes gasosos: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Crèdit: NASA, domini públic
El planetes gasosos tots tenen anells, però només els de Saturn són visibles des de la Terra. D'on venen aquests anells? Els científics creuen que originalment tots els planetes tenien anells. Pel mateix procés de formació dels planetes, aquests anells haurien donat a llum satèl·lits naturals, una mena de petit planetoide que gira al voltant d'un planeta. Així els anells de la Terra haurien donat a llum la Lluna. Per tant, és molt possible que els anells dels planetes gasosos donin a llum satèl·lits d'aquí a uns quants milions d'anys.
Ho sabies? Júpiter hauria d'haver estat una estrella! En el seu procés de formació, la reacció nuclear per encendre'l no es va produir. Per sort! En cas contrari, avui no estaries llegint aquestes línies. De fet, el calor regnant a la Terra hauria estat massa important perquè la vida s'hi pogués desenvolupar.
El cas de Plutó
Quan es va descobrir, es va considerar que era un satèl·lit de Neptú. Però la seva òrbita allargada recordava més aviat un 9è planeta. Però hi ha un altre cinturó d'asteroides (cinturó de Kuiper) després de Plutó que marca el límit del nostre Sistema Solar, fet que fa especular que Plutó és en realitat un asteroide. El que ha desconcertat els astrònoms és que ell té un satèl·lit. De fet, encara no hem vist mai asteroides que els posseeixin, però per què no? L'any 2006, La Unió Astronòmica Internacional va decidir: Plutó és eliminat oficialment dels planetes del Sistema Solar i obté l'estatus de planeta nan.
El sistema solar tindrà un final?
El sistema solar tindrà un final? La resposta és que sí. De fet, la vida del Sistema Solar depèn del mateix Sol. Sapigueu que per brillar, crema diverses tones de combustible per segon! Malgrat això, té prou reserves per brillar durant 5.000 milions d'anys més. Només està a la meitat de la seva vida! Quan hagi cremat totes les seves reserves, s'inflarà i es convertirà en una gegant vermella. Els planetes tel·lúrics seran engolits per aquest "ogre vermell", després expulsarà la matèria restant a l'espai i es condensarà per convertir-se en una nana blanca dels quals un didal de material pesarà diverses tones. En aquell moment el Sistema Solar haurà desaparegut completament. Cremarà les seves últimes reserves i finalment s'extingirà. Es convertirà en una nana marró i serà invisible.
Els principals descobriments en astronomia
Descobriments en astronomia, n'hi ha cada dia! Així doncs, parlarem d'alguns dels principals.
Clic per engrandir. Hiperió, la lluna de Saturn. Crèdit: NASA
Radiació fòssil
A la part dedicada al naixement de l'univers, la teoria del Big Bang. L'any 1965 es va descobrir una radiació que es registra a tot arreu de l'univers. Aquesta radiació és en realitat del Big Bang. Va ser batejada com a radiació còsmica. Les observacions del WMAP ens van fer conèixer millor i ens van permetre determinar l'edat de l'univers observable: 13.700 milions d'anys.
Energia fosca i matèria fosca
L'any 1998, cop de martell món de l'astronomia: descobrim l'existència de la energia fosca, que suposaria el 70% del nostre univers. Depenent de la naturalesa de l'energia fosca, l'univers acabarà o no en un Big Crunch.
El 2006 es va confirmar la primera evidència indirecta forta de la presència de matèria fosca.
Clic per engrandir. Avui sabem que l'aigua fluïa a Mart. Crèdit: TopTechWriter-US, Flickr CC per nc-sa 3.0
Aigua a Mart
Mart sempre ha fascinat la humanitat. Fàcilment visible a ull nu, els homes han imaginat el planeta habitat per marcians! Mirant el planeta, van imaginar que van veure canals que corrien per la seva superfície, connectats a estacions de bombeig! No va ser fins l'any 1971 que la sonda Mariner IX va sobrevolar el planeta per demostrar que el que pensàvem que eren canals eren en realitat canyons. Però aleshores, per quin fenomen es van buidar? Amb aigua, és clar! I sí, els científics planetaris van descobrir que fa milers de milions d'anys l'aigua fluïa a Mart. Això va ser confirmat per les observacions dels primers rovers marcians Spirit i Opportunity.
Malauradament l'atmosfera molt prima de Mart no podia permetre conservar aquest "ingredient" vital per al desenvolupament de la vida. Això no vol dir que no hi hagi aigua sota la seva superfície i de fet, la sonda Phoenix fins i tot hauria observat aigua líquida.
El descobriment dels planetes
Per entendre la formació del nostre sistema solar, els astrònoms busquen altres planetes. El 1995, un gir dramàtic dels esdeveniments: es va descobrir un planeta prop de Pegàs!. Des de llavors, s'han descobert més de 500 exoplanetes. Hubble fins i tot ha detectat alguns en el visible com Fomalhaut b. Però són habitables o estan habitats? Malauradament, fins ara, aquests planetes no poden suportar la vida tal com la concebem. De fet, estan massa a prop o massa lluny de les seves estrelles.
Ho he vist aquí.
El disseny del rover Perseverance
El rover de Mart 2020, Perseverance, es basa en la configuració del rover Curiosity del Mars Science Laboratory. Té la mida d'un cotxe, uns 3 metres de llarg (sense incloure el braç), 2,7 metres d'ample i 2,2 metres d'alt. Però amb 1.025 quilos, pesa menys que un cotxe compacte. D'alguna manera, les peces del rover són similars a les que necessitaria qualsevol ésser viu per mantenir-se "viu" i poder explorar.
Missatges al Rover de Mart Perseverance
Des de les polseres fins a l'art corporal, els humans s'han adornat durant milers d'anys. Les naus espacials que enviem a Mart no són diferents. Molts orbitadors, mòduls d'aterratge i rovers de la NASA volen amb obres d'art, signes i símbols a bord que reflecteixen l'època i el lloc en què van ser creats.
El rover Perseverance té diversos ornaments, que van ser acuradament triats, dissenyats i després gravats en peces de titani o alumini. Alguns dissenys celebren missions passades, mentre que altres ofereixen esperança per a futurs èxits humans a Mart.
Codi al paracaigudes
Clic per engrandir.
Imatge superior: Aquesta imatge va ser presa per una càmera enfocada al paracaigudes a bord de la coberta posterior protectora del rover Perseverance de la NASA durant el seu descens cap al cràter Jezero de Mart el 18 de febrer de 2021. Utilitzant un codi binari, s'han codificat dos missatges en els grills del paracaigudes de color blanc neutre i taronja internacional (les seccions que conformen la forma semiesfèrica de la coberta).
La part interior diu "DARE MIGHTY THINGS" que podem traduir com "atreveix-te a fer coses poderoses", i cada paraula està situada en el seu propi anell de grills. La banda exterior de la coberta proporciona les coordenades GPS del Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA al sud de Califòrnia, on es va construir el rover i es gestiona el projecte.
L'enginyer de sistemes del Mars 2020 Perseverance, Ian Clark, va dissenyar el patró de codi binari. El refrany és el lema de JPL i és un abreujament d'una cita del discurs "Strenuous Life" (vida extenuant) de Teddy Roosevelt: "Molt millor és atrevir-se a coses poderoses, guanyar triomfs gloriosos, encara que estiguin jalonats de fracassos [...] que classificar-se amb aquests pobres esperits que ni gaudeixen ni pateixen molt, perquè viuen en un crepuscle gris que no coneix la victòria ni la derrota". Crèdit: NASA/JPL-Caltech.
El rover de Mart Perseverance no és l'únic lloc per a un trencaclosques lúdic. Resulta que el paracaigudes també ho és. Els enginyers van integrar un patró únic en les seccions blanca i taronja del paracaigudes supersònic de 21 metres de diàmetre del Perseverance. Mentre el rover aterrava, les càmeres van prendre imatges del paracaigudes durant el descens a través de l'atmosfera marciana. Les imatges ajuden els enginyers a conèixer l'orientació precisa del paracaigudes mentre s'infla. Els enginyers van veure això com una oportunitat per a un trencaclosques cerebral binari: així que dins de cada fila circular del paracaigudes, han afegit les paraules "Dare Mighty Things" en codi binari. La frase procedeix d'un discurs del president Theodore Roosevelt. També és el lema del Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA (JPL). En la vora exterior del paracaigudes estan les coordenades del Sistema de Posicionament Global (GPS) del JPL, al sud de Califòrnia, a on l'equip va construir el rover Perseverance.
Clic per engrandir. La nau Mars Perseverance de la NASA va prendre aquesta imatge durant el seu descens a Mart, utilitzant la seva càmera B d'observació del paracaigudes. Aquesta càmera està muntada a la part posterior de la nau i mira cap a dalt al paracaigudes. Es tracta d'un fotograma d'una seqüència capturada per la càmera durant la presa de vídeo. Crèdit: NASA, JPL-Caltech.
Placa "explorar com un"
Clic per engrandir. Crèdit: NASA, JPL-Caltech
Gairebé 11 milions de persones de tot el món tenen una cosa en comú: el seu nom està a bord del rover Perseverance. Tres xips de silici de la mida d'una ungla amb 10,9 milions de noms gravats en ells estan fixats a una placa d'alumini muntada en un travesser del rover.
En la mateixa placa hi ha una imatge gravada amb làser que mostra la Terra i Mart a banda i banda del nostre Sol, l'estrella que dóna llum a tots dos planetes. Els raigs de Sol porten un missatge especial -"Explorar com un" - escrit com a punts i ratlles en codi Morse.
Clic per engrandir. Crèdit: NASA, JPL-Caltech
No és la primera vegada que s'envia codi Morse a Mart. El rover Curiosity a Mart té un patró de punts i ratlles a la banda de rodament de les rodes.
Placa d'identificació del Perseverance
Clic per engrandir. Crèdit: NASA, JPL-Caltech
"Nosaltres, no com a nació sinó com a éssers humans, no ens rendirem. La raça humana sempre perseverarà en el futur". Aquestes paraules van ser escrites per Alexander Mather, l'estudiant de setè grau que va proposar el nom d'aquest rover en aquest assaig guanyador. Els cinc rovers que han rodat per Mart han estat batejats per estudiants.
El nom Perseverance està gravat en una placa de titani muntada en el braç robòtic del rover. A més de tenir un gran aspecte en les fotos (vegeu la placa d'identificació del Curiosity), aquesta placa té dues funcions importants. Protegeix els cables elèctrics del braç robòtic durant l'aterratge. També evita que aquests cables es refredin massa, perquè el color negre de la placa absorbeix la calor del Sol. Els mòduls d'aterratge i els rovers de la NASA estan construïts per resistir les fredes condicions marcianes.
Placa de la missió Mars 2020
Clic per engrandir. Crèdit: NASA, JPL-Caltech
La missió Mart 2020, anomenada així pel seu any de llançament, està gravada en una altra placa de titani fixada a la part superior del braç robòtic del rover. Al costat del nom de la missió està l'identificador de la mateixa.
Es tracta del primer número d'identificació de Producte (PIN) oficial fora del planeta, emès en part per la Societat d'Enginyers d'Automoció, similar al número d'identificació dels Vehicles (VIN) assignat als vehicles de carretera. Els números PIN s'assignen als vehicles tot terreny, entre els quals ara es troba un robot de sis rodes que es condueix tot sol per explorar Mart.
Clic per engrandir. Crèdit: NASA, JPL-Caltech
Un PIN o VIN és un conjunt únic de lletres i números, gairebé com una empremta dactilar, que es pot "descodificar" per revelar l'any, el tipus de vehicle, el fabricant i fins i tot la fàbrica en la qual es va construir un cotxe o un camió. La Mars Perseverance porta el primer número oficial d'identificació de producte assignat a una nau espacial. Les futures naus espacials podrien tenir els seus propis PIN, codificant informació com a on van a explorar, quina energia utilitzen i quants instruments porten.
A continuació s'explica com desxifrar els 17 dígits del PIN de la nau Mars Perseverance:
Placa de la evolució del rover
Una placa d'alumini negre muntada a la coberta superior del Perseverance, prop del pal de la seva càmera, representa a la família de rovers Marcians de la NASA en l'ordre en que van aterrar a Mart. D'esquerra a dreta es pot veure el primer rover, Sojourner (1997), seguit dels rovers bessons Spirit i Opportunity (2004), i després Curiosity (2012), que segueix explorant en l'actualitat. Perseverance i l'Ingenuity (2021), l'helicòpter que aquesta missió porta a Mart, condueixen a aquest grup cap al futur, aprofitant els coneixements adquirits pels anteriors exploradors de la NASA.
Placa artística de la bandera dels Estats Units
Totes les naus espacials de la NASA inclouen una bandera dels Estats Units. Encara que el Perseverance és operat per la NASA, els seus equips científics i d'enginyeria inclouen personal d'altres agències espacials i països. Noruega, Espanya i França han aportat importants instruments científics al rover. Aquesta placa es troba a la base del pal de teledetecció del Perseverance.
Properament us oferirem el segon capítol d'aquesta equipació.
Ho he vist aquí.
El disseny del rover Perseverance
El rover de Mart 2020, Perseverance, es basa en la configuració del rover Curiosity del Mars Science Laboratory. Té la mida d'un cotxe, uns 3 metres de llarg (sense incloure el braç), 2,7 metres d'ample i 2,2 metres d'alt. Però amb 1.025 quilos, pesa menys que un cotxe compacte. D'alguna manera, les peces del rover són similars a les que necessitaria qualsevol ésser viu per mantenir-se "viu" i poder explorar.
Clic per engrandir. Ubicació dels "cervells" al rover. Crèdit: NASA-JPL
Cervells
Els cervells del rover Mars 2020
A diferència de les persones i de la majoria dels animals, el cervell del rover -el seu ordinador- està en el seu cos quadrat. El mòdul informàtic es denomina RCE, sigles en anglés de Rover Compute Element (Element de computació del Rover); en realitat hi ha dos RCE idèntics en el cos, de manera que sempre hi ha un "cervell" de recanvi.
El Rover Compute Element interactua amb les funcions d'enginyeria del rover Perseverance a través de dues xarxes que segueixen un estàndard de la indústria aeroespacial dissenyat especialment per als requisits d'alta fiabilitat dels avions i les naus espacials. A més, els RCE tenen un propòsit especial per a dirigir les interfícies amb tots els instruments del rover per a l'intercanvi d'ordres i dades científiques.
Especificacions tècniques
Processador:
- Processador central reforçat contra la radiació amb arquitectura PowerPC 750: a BAE RAD 750
- Funciona a una velocitat de fins a 200 megahertzs, 10 vegades la velocitat dels ordinadors dels rovers de Mart Spirit i Opportunity.
Memòria:
- 2 gigabytes de memòria flash (~ 8 vegades més que Spirit o Opportunity)
- 256 megabytes de memòria dinàmica d'accés aleatori
- 256 kilobytes de memòria de només lectura programable i esborrable elèctricament
Millor memòria que mai
L'ordinador conté una memòria especial per tolerar l'entorn de radiació extrema que existeix en l'espai i en la superfície marciana.
"Nervis" per a l'equilibri i la posició
El rover Perseverance porta una Unitat de Mesura Inercial (IMU sigles de Inertial Measurement Unit) que proporciona informació en tres eixos sobre la seva posició, el que permet al rover realitzar moviments verticals, horitzontals i de costat a costat (guinyada) amb precisió. El dispositiu s'utilitza en la navegació del rover per donar suport a les travessies segures i per estimar el grau d'inclinació que el rover està experimentant en la superfície de Mart.
Clic per engrandir. El LN-200S IMU manté el rendiment fins i tot en les condicions
ambientals més exigents. Crèdit: Northrop Grumman
Monitorització de la seva "salut"
Igual que el cervell humà, els ordinadors del rover registren signes de salut, com la temperatura i els nivells d'energia, juntament amb altres característiques que mantenen al rover "viu". Aquest bucle de control principal comprova constantmen els sistemes per garantir que el rover sigui capaç de comunicar-se durant tota la missió a la superfície i que es mantingui tèrmicament estable (ni massa calent ni massa fred) en tot moment. Per a això, comprova periòdicament les temperatures, sobretot en el cos del rover, i ajusta el control de la temperatura segons convingui, i després registra les dades de generació i emmagatzematge d'energia al llarg del sol de Mart (un dia marcià) per decidir quines noves activitats poden iniciar-se o completar-se; i finalment programa i prepara les sessions de comunicació amb la Terra o amb els orbitadors locals de Mart.
Utilitza el seu "cervell informàtic" per intercanviar informació amb l'equip
Activitats com la presa de fotografies, la conducció i el maneig dels instruments es realitzen sota ordres transmeses en un script al rover des de l'equip de vol a la Terra. Perseverance genera constantment telemetria d'enginyeria, manteniment i anàlisi, així com informes periòdics d'esdeveniments que s'emmagatzemen per a la seva eventual transmissió una vegada que l'equip de vol sol·liciti la informació al rover. El rover té dos "cervells informàtics", un dels quals està normalment adormit. En cas de problemes, l'altre cervell informàtic pot ser despertat per prendre el control i continuar la missió.
Ho he vist aquí
Mars vanishes beneath the dust blanket! This animation created from my June 28th image and reference MGS map of the exact same longitude really shows what has happened on Mars in recent weeks! Thanks to @Tom_Ruen for the map link. pic.twitter.com/ETVIhjYcB5— Damian Peach (@peachastro) 2 de juliol de 2018
