Clic per engrandir. Crèdit: ESA/Hubble & NASA
Descobert entre 1751 i 1752 per l'abat Nicholas Louis de la Caille
M69, com el seu veí M70, és un dels cúmuls globulars del catàleg Messier més petits i de lluminositat més feble. Només és visible en una nit fosca i amb uns binocles de 7x50 o 10x50, sempre que el lloc d'observació no estigui molt al nord. Des de París, que era el lloc des del que Messier va efectuar les seves observacions, és un objecte difícil de distingir.
M69, com el seu veí M70, és un dels cúmuls globulars del catàleg Messier més petits i de lluminositat més feble. Només és visible en una nit fosca i amb uns binocles de 7x50 o 10x50, sempre que el lloc d'observació no estigui molt al nord. Des de París, que era el lloc des del que Messier va efectuar les seves observacions, és un objecte difícil de distingir.
M69 va ser descobert per l'abat Nicholas Louis de la Caille, que el va incloure en el seu catàleg d'objectes meridionals com Lacaille I.11. Charles Messier no va trobar aquest cúmul quan el va buscar per primera vegada el 1764; ho va aconseguir el 1780, amb un telescopi millor, i el va catalogar el 31 d'agost de 1780.
M69 només té 7,1 minuts d'arc de diàmetre en fotos de llarga exposició, el que correspon, més o menys, a 61 anys llum, prenent una distància de 29 700 anys llum. Les fotos molt profundes mostren que podria ser més extens: 9,8 minuts d'arc o, linealment, 85 anys llum. La lluentor del seu compacte nucli que es pot veure és de menys de la meitat, de només 3 minuts d'arc. Degut a que M69 està bastant a prop de el centre de la Galàxia (a 6.200 anys llum de distància) el seu radi de marea gravitatòria és, en comparació, petit: 8.35 minuts d'arc o 72 anys llum. La concentració d'estrelles està dins de la mitjana dels cúmuls globulars; és una concentració de classe V. El nucli central té un diàmetre de 0,68 minuts d'arc, més o menys 6 anys llum, i el seu radi de mitja massa és de 0,83, o més o menys 7,2 anys llum.
M69 només té 7,1 minuts d'arc de diàmetre en fotos de llarga exposició, el que correspon, més o menys, a 61 anys llum, prenent una distància de 29 700 anys llum. Les fotos molt profundes mostren que podria ser més extens: 9,8 minuts d'arc o, linealment, 85 anys llum. La lluentor del seu compacte nucli que es pot veure és de menys de la meitat, de només 3 minuts d'arc. Degut a que M69 està bastant a prop de el centre de la Galàxia (a 6.200 anys llum de distància) el seu radi de marea gravitatòria és, en comparació, petit: 8.35 minuts d'arc o 72 anys llum. La concentració d'estrelles està dins de la mitjana dels cúmuls globulars; és una concentració de classe V. El nucli central té un diàmetre de 0,68 minuts d'arc, més o menys 6 anys llum, i el seu radi de mitja massa és de 0,83, o més o menys 7,2 anys llum.
El tipus espectral de M69 ha estat determinat en G2 o G3, i el seu índex de color és BV = 1.01. És un dels cúmuls més rics en metalls, el que ens indica que les seves estrelles posseeixen gran abundància d'elements més pesats que l'heli. De tota manera, aquest valor és força menor que el que mostren estrelles més joves (de població I) com el nostre Sol, el que vol dir que aquest cúmul globular es va formar a edats molt primerenques de l'Univers, quan contenia menys elements pesants, ja que encara no s'havien format en les estrelles.
La distància de M69, de més o almenys 29.700 anys llum, és aproximadament la mateixa que la del seu veí, M70, que està a més o almenys 29.400 anys llum. Això indica que, per casualitat, aquests dos cúmuls globulars estan físicament molt propers. La distància entre ells s'ha calculat com a menor de 1.800 anys llum. En contrast, l'aparentment proper cúmul M54 està més o menys tres vegades més lluny.
M69 no té moltes estrelles variables: Shapley no en va trobar ni una, i el nombre de les conegudes avui en dia és molt baix, només 8, de les quals 2 són del tipus de variables Mira, amb períodes de més o menys 200 dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari