El company "Barrufet del Temps" ens ha regalat a X una altre entrada amb una simulació espectacular:
Si estiguessis a l'espai en una nau prop d'un forat negre de massa estel·lar, veuries una cosa semblant a això segons aquesta simulació. L'espai-temps (i la llum que conté) es doblega al seu voltant. Per desgràcia, moriries espaguetitzat abans de caure a l'horitzó d'esdeveniments.
10/09/2024
Què passaria si t'apropessis a un forat negre.
08/09/2024
Fent ballar boles de poliestirè
Quan les ones sonores colpegen les boles de poliestirè, fan vibrar l'aire que les envolta. Aquesta vibració es transmet a les boles, fent que es moguin. El moviment depèn de la freqüència de les ones sonores. Per exemple, els sons de baixa freqüència, com ara els greus, poden provocar moviments més grans, mentre que els sons d'alta freqüència, com els aguts, poden provocar moviments més petits i ràpids.
D'aquesta manera es visualitza la manera com les ones sonores interactuen amb l'entorn que les envolta, inclosos objectes com a boles de poliestirè. És una manera senzilla però eficaç de demostrar el concepte d'ones sonores i el seu comportament.
Ones sonores fent ballar boles de poliestirè. Autoria desconeguda
07/09/2024
Dossier Criptografia: 2 Xifratge tradicional: quadrícula giratòria, radiograma de victòria i codi Sittler
Fer que els codis secrets siguin indesxifrables és un vell somni dels professionals de la seguretat. Des de l'Antiguitat, la gent ha inventat sistemes manuals i després mecànics abans de la revolució electrònica. Descobriu en aquest dossier la criptologia i els seus usos, des del xifratge tradicional fins a l'ús d'ordinadors, inclòs el xifratge RSA.
El primer mètode que ens ve al cap per enfosquir un text escrit en una llengua alfabètica consisteix a substituir cada lletra per una altra segons una norma pactada entre els corresponsals. El principi del xifratge de Cèsar és canviar l'ordre alfabètic, que és descrit pels historiadors Suetoni, Dion Cassius i Aulu-Gelle.
Un altre procés consisteix a canviar l'ordre de les lletres sense alterar-les, per exemple la quadrícula giratòria, presentada pel coronel austríac Édouard Fleissner von Wostrowitz (1825-1888) i descrita a la novel·la de Jules Verne "Mathias Sandorf".
Clic a la imatge per engrandir. La "quadrícula giratòria": la graella es col·loca al criptograma i després es gira quatre vegades un quart de volta en sentit horari. El missatge clar apareix als quadres calats de la quadrícula. Crèdit: P. Guillot. Sci-Bit.
Fins al final de la Primera Guerra Mundial, els nombres utilitzats pels militars es basaven sovint en una combinació d'aquests dos processos: substitució alfabètica i transposició de lletres. Així, els serveis d'escolta francesos van interceptar l'1 de juny de 1918, als voltants de Compiègne, el missatge següent:
AGXVF VXXAG XFDAX GDAAF DGGAF FXGGX XDFAX GXAXV AGXGG DFAGD GXVAX VFXGV FFGGA
Aquest missatge es va transmetre immediatament a la secció de xifrat que va aconseguir trobar la clau de transposició, després la clau de substitució per reconstruir finalment el missatge en text pla: Munitionierung beschleunigen Punkt soweit nicht eingesehen auch bei Tag ("per accelerar el subministrament de munició, fes-ho. fins i tot de dia mentre no ens vegin”).
El radiograma de la victòria:
Clic a la imatge per engrandir. "Radiograma de la victòria". A la part superior, aplicació de la transposició. La clau de transposició és la numeració de columnes. El radiograma interceptat s'escriu verticalment a les columnes numerades 1, 2... fins a 21. La lectura horitzontal de la taula donarà claredat després de l'aplicació de la substitució. A continuació, aplicació de substitució. La clau de substitució és com omplir la taula amb lletres i números. Les lletres ordenades del radiograma s'agrupen per parelles. El primer és l'índex de fila, el segon és l'índex de columna de la taula. DA = m, GX = u, FA = n, GF = i, XG = t, etc. Crèdit: P. Guillot
La criptologia governamental i diplomàtica fa temps que utilitza nomenclatures que consisteixen en un alfabet de substitució, amb diverses opcions possibles per a les lletres més comunes per tal d'enganyar l'anàlisi de freqüències, associades a un repertori de codificació de paraules comuns. Aquests directoris eren populars als primers dies del telègraf tant per a finalitats de privadesa com de compressió, amb els telegrames que es cobraven pel nombre de caràcters. El més famós d'ells és, sens dubte, el diccionari d'abreviatura xifrat de F.-J. Sittler, que inclou 100 pàgines cadascuna amb una llista de cent paraules habituals o porcions de frases. Cada paraula està codificada per dos números que indiquen la pàgina i el lloc de la pàgina. Aquests codis van durar fins als anys setanta, quan el desenvolupament de la informàtica electrònica els va fer definitivament obsolets.
Capítol anterior: 1 L'art dels codis secrets
Capítol següent: 3 La màscara d'un sol ús o figura de Vernam
04/09/2024
Divertida demostració gràfica de la primera llei de Newton
Aprofitant que ha caigut a les meves mans un vídeo d'humor, he volgut treure-li suc per fer divulgació amb una entrada sobre física explicant gràficament la 1ª Llei de Newton.
La primera llei de Newton ens diu que:
"Tot cos lliure, sobre el qual no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja sigui en repòs, o ja sigui en moviment rectilini uniforme". També anomenada principi de Galileu i pot expressar-se com:
∑ F = 0
En termes senzills, el moment és una propietat dels objectes en moviment, i la llei estableix que el moment total d'un sistema roman constant mentre no hi actuï una força externa.
Al vídeo, tant l'scooter com l'home assegut al darrere es movien a la mateixa velocitat, per la qual cosa tenien impuls en la mateixa direcció.
El moment que tenia mentre era al patinet es va conservar, cosa que demostra el principi que el moment en un sistema tancat (com el noi i l'scooter) roman constant a no ser que alguna cosa actuï per canviar-lo.
02/09/2024
Transitant per davant de la Lluna
Us portem una foto curiosa, una de les favorites de l'autor, en Andrew McCarthy: la EEI (ISS) en trànsit pel cràter Tycho de la Lluna. Per aquesta imatge el van nominar a un premi i va arribar a l'espai!
01/09/2024
Desenredant les restes de Cassiopea A
El misteri de com va explotar Cassiopea A s'està desvetllant gràcies a les noves dades del Nuclear Spectroscopic Telescope Array (Conjunt de telescopis espectroscòpics nuclears), o NuSTAR, de la NASA. En aquesta imatge, les dades de NuSTAR, que mostren raigs X d'alta energia procedents de material radioactiu, estan pintades en blau. Els raigs X de menor energia procedents de material no radioactiu, obtinguts anteriorment amb l'Observatori de Raigs X Chandra de la NASA, es mostren en vermell, groc i verd. La nova vista mostra una imatge més completa de Cassiopea A, les restes d'una estrella que va esclatar en un esdeveniment de supernova la llum del qual va arribar a la Terra fa uns 350 anys, quan podria haver aparegut els observadors com una estrella que de sobte es va il·luminar.
Aquestes dades de NuSTAR complementen observacions anteriors realitzades per Chandra, que mostren elements, com el ferro, que van ser escalfats per ones de xoc més allunyades del centre del romanent. En aquesta imatge, les dades vermelles, grogues i verdes van ser recollides per Chandra amb energies compreses entre 1 i 7 quilo-electronvolts (keV). El color vermell mostra el ferro escalfat, i el verd representa el silici i el magnesi escalfats. El groc és el que els astrònoms anomenen emissió contínua, i representa un rang d'energies de raigs X. El titani-44, mostrat en blau, va ser detectat per NuSTAR a energies compreses entre 68 i 78 keV. Les observacions del NuSTAR apunten a una possible solució a l'enigma de com detonen els estels. El fet que el titani -que és un traçador directe de l'explosió de la supernova- estigui concentrat en aglomeracions al nucli recolza una teoria anomenada "asimetries lleus". En aquest escenari, el material s'amuntega al cor de la supernova, regirant una ona de xoc i permetent que faci esclatar les capes exteriors de l'estrella.
28/08/2024
Fent saltirons pel sistema solar
Quina gravetat t'agradaria experimentar?
Et convidem a fer una passejada per diferents planetes, llunes i asteroides del nostre sistema solar per experimentar com t'afectarien les diferents gravetats de cada un d'ells. Ho provarem amb les masses de la Terra, Júpiter, Neptú, Venus (amb semblant gravetat que Saturn i Urà), Mart (i semblants valors per Mercuri), Lluna, Plutó, Ceres (planeta nan al Cinturó d'Asteroides), Miranda (lluna d'Urà) i Fobos (lluna de Mart).
De fet, sabies que depenent del cos celeste, com els asteroides, si saltessis podries anar directe a l'espai profund! Això és perquè no tenen gravetat suficient per arrossegar-te, és a dir, la velocitat d'escapament és tan baixa que en un sol salt podries ser llançat a l'espai com un coet.
26/08/2024
Panorama del centre galàctic en raigs X i ràdio
Aquesta panoràmica ofereix una visió sense precedents dels raigs X per sobre i per sota del centre de la Via Làctia. Aquest nou estudi es basa en observacions anteriors de l'Observatori de Raigs X Chandra de la NASA, unint 370 punts diferents del telescopi. En aquesta imatge principal, s'han combinat diferents bandes de raigs X de Chandra (taronja, verd, morat) amb dades de ràdio (gris). Aquestes dades revelen fils de gas sobreescalfat i camps magnètics a prop del centre de la Via Làctia.
25/08/2024
Catàleg Caldwell del Hubble. Objecte C84
La imatge a sota mostra el cúmul globular Caldwell 84, de manera gairebé esfèrica. Es tracta d'una composició d'observacions preses en llum visible i ultraviolada per dos dels instruments científics del Hubble, l'Advanced Camera for Surveys (Càmera Avançada de Sondejos) i la Wide Field Camera 3 (Càmera de Camp Ample 3). Aquestes observacions van ajudar els astrònoms a comprendre millor els moviments i les abundàncies químiques de les estrelles del cúmul. Una estrella relativament brillant, probablement més propera a nosaltres que el cúmul, apareix a la part superior esquerra del centre del cúmul a la imatge del Hubble.
Els astrònoms han plantejat la hipòtesi que aquest cúmul globular és membre de la "Salsitxa de Gaia", les restes d'una galàxia nana que es creu que va col·lisionar amb la Via Làctia fa entre 8 i 10 milions d'anys. Quan la galàxia nana es va fusionar amb la nostra, la interacció gravitatòria la va esquinçar, deixant darrere seu diversos cúmuls globulars i milions d'estrelles amb òrbites inusuals. Gràcies a aquestes òrbites inusuals, quan es tracen les velocitats d'aquestes estrelles en un gràfic apareix una forma allargada semblant a una salsitxa. Atès que els cúmuls globulars com Caldwell 84 solen formar-se en galàxies més grans, els astrònoms creuen que la galàxia nana que va col·lisionar amb la Via Làctia era una de les majors de les primeres galàxies satèl·lit de la Via Làctia.
També coneguda com a NGC 5286, Caldwell 84 va ser descoberta el 1826 per l'astrònom escocès James Dunlop mentre realitzava observacions a Austràlia. Situat a la constel·lació del Centaure i amb una magnitud aparent de 7,6, aquest cúmul globular es pot veure amb un telescopi petit. Tot i això, la llum dispersa de la propera estrella M Centauri, de magnitud 4,6, pot interferir en l'observació del cúmul. És més fàcil observar-lo durant la tardor a l'hemisferi sud. (Els qui es trobin a prop de l'equador a l'hemisferi nord el poden buscar a finals de primavera). Caldwell 84 es troba a uns 35.000 anys llum de la Terra i és un dels cúmuls globulars més antics de la Via Làctia.
19/08/2024
El Hubble destaca una supernova
Aquesta imatge del telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA mostra la galàxia LEDA 857074, situada a la constel·lació d'Eridà LEDA 857074 és una galàxia espiral barrada, amb braços espirals parcialment trencats. La imatge també va captar una supernova, anomenada SN 2022ADQZ, brillant intensament al costat dret de la barra de la galàxia.













