El company "Barrufet del Temps" ens ha regalat a X una altre entrada amb una simulació espectacular:
Si estiguessis a l'espai en una nau prop d'un forat negre de massa estel·lar, veuries una cosa semblant a això segons aquesta simulació. L'espai-temps (i la llum que conté) es doblega al seu voltant. Per desgràcia, moriries espaguetitzat abans de caure a l'horitzó d'esdeveniments.
Quan les ones sonores colpegen les boles de poliestirè, fan vibrar l'aire que les envolta. Aquesta vibració es transmet a les boles, fent que es moguin. El moviment depèn de la freqüència de les ones sonores. Per exemple, els sons de baixa freqüència, com ara els greus, poden provocar moviments més grans, mentre que els sons d'alta freqüència, com els aguts, poden provocar moviments més petits i ràpids.
D'aquesta manera es visualitza la manera com les ones sonores interactuen amb l'entorn que les envolta, inclosos objectes com a boles de poliestirè. És una manera senzilla però eficaç de demostrar el concepte d'ones sonores i el seu comportament.
Fer que els codis secrets siguin indesxifrables és un vell somni dels professionals de la seguretat. Des de l'Antiguitat, la gent ha inventat sistemes manuals i després mecànics abans de la revolució electrònica. Descobriu en aquest dossier la criptologia i els seus usos, des del xifratge tradicional fins a l'ús d'ordinadors, inclòs el xifratge RSA.
El primer mètode que ens ve al cap per enfosquir un text escrit en una llengua alfabètica consisteix a substituir cada lletra per una altra segons una norma pactada entre els corresponsals. El principi del xifratge de Cèsar és canviar l'ordre alfabètic, que és descrit pels historiadors Suetoni, Dion Cassius i Aulu-Gelle.
Aprofitant que ha caigut a les meves mans un vídeo d'humor, he volgut treure-li suc per fer divulgació amb una entrada sobre física explicant gràficament la 1ª Llei de Newton.
La primera llei de Newton ens diu que:
"Tot cos lliure, sobre el qual no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja sigui en repòs, o ja sigui en moviment rectilini uniforme". També anomenada principi de Galileu i pot expressar-se com:
∑ F = 0
En termes senzills, el moment és una propietat dels objectes en moviment, i la llei estableix que el moment total d'un sistema roman constant mentre no hi actuï una força externa.
Al vídeo, tant l'scooter com l'home assegut al darrere es movien a la mateixa velocitat, per la qual cosa tenien impuls en la mateixa direcció.
Us portem una foto curiosa, una de les favorites de l'autor, en Andrew McCarthy: la EEI (ISS) en trànsit pel cràter Tycho de la Lluna. Per aquesta imatge el van nominar a un premi i va arribar a l'espai!
El misteri de com va explotar Cassiopea A s'està desvetllant gràcies a les noves dades del Nuclear Spectroscopic Telescope Array (Conjunt de telescopis espectroscòpics nuclears), o NuSTAR, de la NASA. En aquesta imatge, les dades de NuSTAR, que mostren raigs X d'alta energia procedents de material radioactiu, estan pintades en blau. Els raigs X de menor energia procedents de material no radioactiu, obtinguts anteriorment amb l'Observatori de Raigs X Chandra de la NASA, es mostren en vermell, groc i verd. La nova vista mostra una imatge més completa de Cassiopea A, les restes d'una estrella que va esclatar en un esdeveniment de supernova la llum del qual va arribar a la Terra fa uns 350 anys, quan podria haver aparegut els observadors com una estrella que de sobte es va il·luminar.
Quina gravetat t'agradaria experimentar?
Et convidem a fer una passejada per diferents planetes, llunes i asteroides del nostre sistema solar per experimentar com t'afectarien les diferents gravetats de cada un d'ells. Ho provarem amb les masses de la Terra, Júpiter, Neptú, Venus (amb semblant gravetat que Saturn i Urà), Mart (i semblants valors per Mercuri), Lluna, Plutó, Ceres (planeta nan al Cinturó d'Asteroides), Miranda (lluna d'Urà) i Fobos (lluna de Mart).
De fet, sabies que depenent del cos celeste, com els asteroides, si saltessis podries anar directe a l'espai profund! Això és perquè no tenen gravetat suficient per arrossegar-te, és a dir, la velocitat d'escapament és tan baixa que en un sol salt podries ser llançat a l'espai com un coet.
Aquesta panoràmica ofereix una visió sense precedents dels raigs X per sobre i per sota del centre de la Via Làctia. Aquest nou estudi es basa en observacions anteriors de l'Observatori de Raigs X Chandra de la NASA, unint 370 punts diferents del telescopi. En aquesta imatge principal, s'han combinat diferents bandes de raigs X de Chandra (taronja, verd, morat) amb dades de ràdio (gris). Aquestes dades revelen fils de gas sobreescalfat i camps magnètics a prop del centre de la Via Làctia.
La imatge a sota mostra el cúmul globular Caldwell 84, de manera gairebé esfèrica. Es tracta d'una composició d'observacions preses en llum visible i ultraviolada per dos dels instruments científics del Hubble, l'Advanced Camera for Surveys (Càmera Avançada de Sondejos) i la Wide Field Camera 3 (Càmera de Camp Ample 3). Aquestes observacions van ajudar els astrònoms a comprendre millor els moviments i les abundàncies químiques de les estrelles del cúmul. Una estrella relativament brillant, probablement més propera a nosaltres que el cúmul, apareix a la part superior esquerra del centre del cúmul a la imatge del Hubble.
Aquesta imatge del telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA mostra la galàxia LEDA 857074, situada a la constel·lació d'Eridà LEDA 857074 és una galàxia espiral barrada, amb braços espirals parcialment trencats. La imatge també va captar una supernova, anomenada SN 2022ADQZ, brillant intensament al costat dret de la barra de la galàxia.
